MOVIMENT CONSCIENT / ESPAI DINÀMIC
Està cada vegada més demostrat que el concepte d´intel.ligència i èxit engloba també altres dimensions a més de la memorística i analítica a la que estem acostumats a les escoles. Parlem d´empatia i d´emocions, pròpies i alienes.
En l´àmbit de “moviment conscient” es busquen situacions educatives on l´alumne aprengui a autocontrolar-se i autoregular-se. L´objectiu és que sigui capaç de gestionar i dominar les seves emocions tant a nivell individual com en la interacció grupal. Es treballa la capacitat per a dirigir-nos amb afectivitat amb els altres i amb nosaltres mateixos.
Per això, oferim tots els recursos pedagògics, materials, humans i d´instal.lacions per tal que el nen o la nena pugui desenvolupar dos aspectes vitals pel seu aprenentatge a través del moviment i de la salut corporal, mental i emocional. La trobada amb un mateix i la trobada amb l´altre- Trobada amb un mateix.
L´ambient és de calma, de silenci i de pau. La llum tènue i la música inspiradora fan la resta. Es tracta d´un treball personal, d´introspecció i de consciència plena.
En un primer pla trobem a l´Aina, una que nena intenta fer rodar tres hula hoops a la vegada. Ho ha decidit ella mateixa. Fa tres dies que ho prova sense parar. Els altres alumnes també proven de fer cadascú el seu repte individual. Alguns ho intenten amb figures corporals d´equilibri, altres amb pilotes de malabars, altres amb cintes de rítmica…
També trobem alumnes que necessiten moments de relaxació i massatge, altres de representació amb fustes o dibuix amb acuarel.la, alguns de recollida en hamaques o coixins.
L´Aina va començar amb un hula hoop, però al veure que ja era un moviment que tenia controlar, ho vol provar amb dos més.
Quan es cansa o es posa molt nerviosa al veure que no li surt, va a la zona de relaxació per trobar de nou la calma que necessita. Practica exercicis de recollida, respiració i de visualització i torna a intentar-ho. Però de nou no li surt. Es tracta d´un gran repte personal per a ella però que al mateix temps considera assequible amb més pràctica.
Després de dos dies d´intensa pràctica, ho intenta amb un altre material. En aquest cas construccions d´equilibris amb fusta. Però de seguida torna als hula hoops. Ella té al cap el seu repte i vol continuar fins aconseguir-ho.
L´Aitor observa la gesta que intenta l´Aina. Al veure el seu esforç, empatitza amb ella amb una mirada d´admiració i, a la vegada, de satisfacció aliena. Es motiva, veu que ell també podria fer-ho si s´esforça i comença a provar un repte adaptat a les seves necessitats, en concret amb unes xanques d´equilibri. El material es diferent, la situació és un altre, el repte és el seu propi, però aquesta al veure l´Aina s´ha engrescat.
L´Aina ho torna a provar i tampoc ho aconsegueix. I així durant mitja hora més. Ara però no li cal anar a la zona de relax i aconsegueix cada vegada més dominar el seu neguit allà mateix. Es concentra, tanca els ulls, ho torna a intentar i… Per fi ho aconsegueix
En aquest camí, l´Aina ha viscut una contínua lluita interna entre el sentiment de constància i les ganes d´abandonar, l´autoconfiança i la por, la seguretat i la incertesa, la satisfacció i la ira, el vertigen i la zona de confort.
Jugant i treballant amb aquest material ha interioritzat una sèrie de valors vitals per la seva vida: seguretat, disciplina, esforç i autoestima. Ha après que no serveix de res estar nerviosa, i ha aconseguit mantenir la calma i la tranquil.litat en moments de tensió i de presa de decisions importants.
La seva felicitat és tan gran que vol reflexar tot el que ha viscut. Per això té a l´abast acuarel.les i fulls en blanc on pot representar i plasmar aquest aprenentatge
2. Trobada amb l´altre
Som éssers socials, i el nostre desenvolupament individual està condicionat necessàriament per la convivència, no només amb altres persones, sinó amb la natura i les diferents formes de vida del planeta.
En la nostra forma de relacionar-nos i interaccionar hi ha un aspecte que va més enllà de les paraules. Parlem de la realitat emocional de cadascú. Aquesta es fa evident amb gestos, to de veu, postures, mirades, expressions…
Desxifrar aquest llenguatge, empatitzar, ens permet establir vincles més forts amb els altres i llaços socials més profunds.
No obstant això, la trobada amb altres persones pot ser un moment agradable i positiu quan tots els participants se suposa que estan predisposats a dialogar i respectar-se per aconseguir un objectiu comú (jocs cooperatius).
Sembla que estem d´acord quan comprovem que és molt més fàcil tenir assertivitat amb un altre quan construïm entorns educatius i socials sans, còmodes i agradables, però és molt difícil gestionar el control personal i emocional quan es tracta d´ambients hostils, de jocs competitius o d´esport, on per tal que una persona guanyi, l´altre ha de perdre. Com gestiona la persona que perd les seves emocions? I el que guanya?
Tradicionalment, l´Educació Física que molts hem rebut a la nostra infantesa i que encara avui predomina a la majoria d´escoles i activitats de lleure, ha estat enfocada en un moment evolutiu del desenvolupament humà que requereixen un nivell de maduració, d´empatia, de tolerància, de control personal i de control de les emocions molt elevat, i en contextos predominantment competitius, de classificació, de rivalitat, d´enfrontament i de rendiment.
Però, realment tots els participants tenen aquest domini i control de les emocions i dels seus actes? Realment s´educa davant la diversitat i el respecte als altres? Es té en compte les necessitats individuals i grupals dels participants? S´educa vers al control i la gestió emocional?
Amb aquestes metodologies tradicionals, directives, autoritàries i deshumanitzades s´obvien i es deixen de banda etapes apriorístiques i necessàries en tot creixement global de l´individu, com són la trobada amb un mateix (coneixement personal, enfrontar les teves pors, virtuts, mancances…) i el treball amb l´altre en positiu (solidaritat, democràcia, empatia…).
El que es pretén en últim lloc amb aquesta nova visió de l´Educació Física, és crear situacions educatives on els alumnes puguin desenvolupar i posar en pràctica valors tant per ell/a com per a la societat a la que pertanyen: solidaritat, respecte, empatia, autoconeixement, escolta activa, calma, diàleg, cooperació…
Sabem que l´entorn social actual és competitiu, selectiu i agressiu, però també sabem que la única manera de transformar aquest context és educant als alumnes en la gestió emocional que puguin fer dels fracasos, èxits i decepcions que es poden trobar en el seu camí vital. Sovint no podem controlar què pasa fora de nosaltres ni tampoc com volem que actuïn els demés, però sí que podem controlar com volem que ens afecti allò que no està al nostre abast.
Hi ha una altra esfera o dimensió que s´ha de treballar a les escoles per tal de que els alumnes siguin persones exitoses. Parlem d´èxit personal a la capacitat d´ajustar comportaments i emocions, on connectar millor amb els demés, on viure en equilibri i armonia sentint-nos competents, lliures, estimats i realitzats personal i professionalment. Aconseguir-ho és una aventura fascinant que comença avui mateix i durarà tota la vida de la persona. És un plaer acompanyar als vostres fills/es en aquest camí on ningú ensenya, però tots aprenem.
A continuació us deixem amb un vídeo que pretén transmetre amb imatges i música el que hem explicat amb paraules.
Raül Romero
Mestre de l´Escola Collserola
